Unió Democràtica dels Hongaresos de Romania

Unió Democràtica dels Hongaresos de Romania

Dades
Nom curt	UDMR, RDMSZ i UDMR
Tipus	partit polític
Ideologia	conservadorisme regionalisme democràcia cristiana Transylvanianism (en)
Alineació política	centrisme
Història
Creació	25 desembre 1989
Activitat
Membre de	Partit Popular Europeu Internacional Demòcrata de Centre Grup del Partit Popular Europeu (Demòcrata-Cristians)
Governança corporativa
Seu	Str. Moților nr.3, 400001, Cluj-Napoca, Cluj Cluj-Napoca (Romania)
Presidència	Béla Markó (1993–2011) Hunor Kelemen (2011–)
Altres
Color
Lloc web	udmr.ro

La Unió Democràtica dels Hongaresos de Romania (en romanès Uniunea Democrată Maghiară din România, UDMR) (en hongarès Romániai Magyar Demokrata Szövetség, RMDSz) és un partit polític de Romania. Actualment es troba a l'oposició des del 22 de desembre de 2008, ja que el govern està format per una aliança electoral del PSD+Partit Conservador i amb el PD-L. El president actual del partit és Béla Márko, elegit el 1993. la UDMR quasi sempre ha estat un partit "frontissa", ja que ha participat en els governs des del 1996 fins al 2008. És un partit que defensa la minoria hongaresa i els seus objectius són protegir-la i defensar-la i també la descentralització del país.

Història

El partit fou creat el 25 de desembre de 1989, just després de la fi de la Revolució Romanesa de 1989, el partit fou creat per reivindicar els drets de la minoria hongaresa, els seus fundadors foren Géza Domokos i Béla Márko.

A les primeres eleccions demòcratiques celebrades el 20 de maig de 1990 el partit obtingué un resultat rècord, amb la segona posició, 29 diputats i 12 senadors, i postulant-se com el principal partit de l'oposició.

A les eleccions legislatives del 27 de setembre de 1992, el partit sufrí una devallada que el portà fins a la cinquena posició i 27 diputats i 12 senadors, això provocà el relleu a la presidència del partit a Béla Márko, càrrec que encara ostenta en l'actualitat. La UDMR no presentà cap candidat a la presidència de la república fins al 1996.

L'oportunitat de la UDMR arribà l'any 1996, en les eleccions presidencials del 3 de novembre quan es presentaren per primer cop a unes presidencials, el partit nominà a György Frunda com a candidat, aquest obtingué el 6,02% dels vots, i donà suport a Emil Constantinescu per a la segona volta, que al final acabà guanyant. El mateix 3 de novembre també se celebraren eleccions legislatives, en què la UDMR patí una segona davallada, amb 25 diputats i 11 senadors, tot i això el partit vencedor, la Convenció Democràtica Romanesa (CDR), els oferiren la formació de govern.

Al govern de Victor Ciorbea van obtenir un ministeri (Turisme, encapçalat per Ákos Birtalan) i un miniseri-delegat (Monories Nacional, encapçalat per György Tokay). El 17 d'abril de 1998 amb la renovació del govern, la UDMR va deixar el ministeri de Turisme al ministeri de Salut (encapçalat per Francisc Baranyi, i posteriorment per Gábor Hajdú), mentre que al ministeri-delegat de minories nacionals hi continuà György Tokay, però posteriorment també fou substituït per Péter Eckstein-Kovács. El 22 de desembre de 1999, amb el nou govern presidit per Mugur Isărescu, atorgà a la UDMR un ministeri d'estat i el ministeri de Salut, tots encapçalats per Gábor Hajdú.

En les eleccions presidencials del 26 de novembre de 2000, tornaren a nominar a György Frunda, com a candidat presidencial, obtenint un 6,22%, aquest cop donà suport a Ion Iliescu, que també guanyà la segona volta. El mateix dia se celebraren les legislatives, i el partit tornà a remuntar resultats electorals històrics, aconseguint 27 diputats i 12 senadors, i amb la victòria del PDSR (Socialdemòcrates), amb qui aconseguiren un acord perquè la UDMR donés estabilitat parlamentària al PDSR, a canvi que el govern firmés decrets per a determinats drets per a la minoria hongaresa. Durant la legislatura 2000-2004 la UDMR no va tenir cap ministeri, tot i donar suport al govern.

El 28 de novembre de 2004, a les eleccions presidencials, van nominar a Béla Márko com a candidat, aquest va obtenir un 5,10% (una davallada de l'1,12% respecte a les eleccions del 2000), per a la segona volta donà suport a Adrian Năstase, però la victòria del candidat de l'Aliança de la Justícia i la Veritat, Traian Băsescu, va remoure l'espectre polític romanès. Finalment el partit, juntament amb el Partit Conservador, van deixar de donar suport al PSD, i van passar a formar part del nou govern. Pel que fa a les eleccions legislatives, el partit va tornar a sofrir una altra devallada, obtenint 22 diputats i 10 senadors (que vol dir 5 diputats i 2 senadors menys).

En el nou govern presidit per Călin Popescu-Tăriceanu, la UDMR va tenir-hi posicions importants: un ministeri d'estat, coordinant la cultura, l'educació i la integració europea (encapçalat per Béla Márko), el ministeri de telecomunicacions in teconologia de la informació (dirigit per Zsolt Nagy) i dos ministeris delegats, el d'obres públiques (liderat per László Borbély) i el de comerç (encapçalat per Iuliu Winkler).

El 5 d'abril del 2007, tot i l'abandonent del Partit Demòcrata i del Partit Conservador, la UDMR no abandonà el govern i continuà, fet que requerí canvis al govern: Béla Márko continua essent ministre d'estat (fins a la seva dimissió el 3 de juliol de 2007), Attila Korodi passà a ocupar el ministeri de medi ambient, László Borbély passà a ocupar el ministeri de desenvolupament regional, Zsolt Nagy continuà amb el ministeri de telecomunicacions i tecnologia de la informació fins a la seva dimissió l'11 de juny de 2007, aquest fou substituït per Iuliu Winkler, però també dimití el novembre del mateix any, i fou finalment substituït per Károly Borbély.

A les eleccions legislatives del 30 de novembre de 2008, el partit conservà el 22 diputats a la Cambra dels Diputats, però perdé un senador i es quedà amb 9. Des de llavors el partit es troba a l'oposició.

Presidents

• Géza Domokos 1989-1993
• Béla Márko 1993-actualitat

Enllaços externs

• Plana web oficial